Quan en Bekman coneix la Sofia, s'adona de seguida que estan fets l'un per a l'altre: l'afinitat que comparteixen confereix a la seva vida una dimensio idil*lica, gairebe irreal, com de conte. En Bekman es, a mes, escriptor, i tot just ara treballa en la novel*la que l'ha de consagrar, tot i que sembla haver-la deixat de banda, cada cop mes lliurat a la nova relacio. I es que estimar, amb tots els seus matisos, te el mateix potencial creatiu que l'escriptura, i l'enamorat pot estar temptat, com en Bekman, de conjurar l'esser estimat, d'esdevenir l'artifex de la seva propia felicitat. Pol Beckmann basteix en aquesta novel*la un relat sofisticat i intel*ligent en que realitat i ficcio formen un teixit intricat i laberintic que atrapara el lector des de la primera pagina.
